LA NUA VERITAT - Article publicat a la revista DELIRIO en català



SENSIBILITAT QUÍMICA MÚLTIPLE: LA NUA VERITAT

Naixem nus. Ens posen colònia, bolquers perfumats, roba rentada amb suavitzants, cremes de tots els aromes possibles i ens passegen en cotxets de plàstic mentre respirem un agradable aire contaminat.

Mentre anem creixent ens fan creure que podem aconseguir tot el que vulguem, que podem escriure el nostre futur, que la felicitat es basa en consumir i que l’Estat està per protegir-nos i vetlla per nosaltres, tot i que jo ja tenia els meus dubtes.

Un dia et despertes i res té sentit. Encens el llum de la tauleta de nit i els ulls et cremen, obres les finestres i notes noves olors que ni et deixen respirar. Encens la ràdio i la música et ressona dins del cap, tant que sembla que t’hagi d’explotar. I no, no tens ressaca, és molt pitjor, es diu Sensibilitat Química Múltiple (SQM) i ha vingut per quedar-se. El teu cos ha dit prou, s’ha trencat i comença a rebutjar tot allò que ens han venut com a imprescindible per a la nostra felicitat. La teva vida fa un gir imprevist, es trenquen tots els teus esquemes, el futur s’esvaeix, et quedes sense energia física ni mental. La malaltia t’obliga a viure la teva vida darrera d’una mascareta i a aïllar-te del món exterior.

La Sensibilitat Química Múltiple no és rara ni minoritària, ja afecta a un 5% de la població. La SQM és una malaltia crònica, no psicològica, i que provoca símptomes multisistèmics com a resposta a una mínima exposició a productes químics tan habituals i innecessaris com el lleixiu, els ambientadors o les colònies. Vivim clausurats a les nostres cases, però no cal sortir per tenir una crisis. La roba estesa del veí ens ofega, ens mareja fins fer-nos perdre el coneixement, gràcies als meravellosos suavitzants tòxics.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) encara no reconeix la SQM com a malaltia, malgrat comptar amb innumerables estudis que demostren la seva existència i que el propi Parlament Europeu la inclou dins del número creixent de malalties vinculades a factors mediambientals. El motiu és la pressió que exerceix la industria química i farmacèutica per a que no es reconegui, ja que està causada pels productes químics que habitualment consumim. Els interessos econòmics com sempre anteposats a la nostra salut. A països com Alemanya ja la han reconeguda i d’altres que estan en vies de fer-ho, donen atenció sanitària a qui la pateixen i estableixen protocols per a la prevenció.

I quina és la situació a Espanya? Pel nostre paternalista govern ni tant sols existim. A més del drama de patir SQM, ens deixen abandonats sense atenció sanitària i sense dret a cap minusvàlua ni prestació per incapacitat quan no podem treballar. Ens deixen nus i desprotegits, com ciutadans de segona classe, perquè som l’evidència que el model de societat actual ha fracassat, malgrat que ningú ho vulgui reconèixer ni prendre mesures.

També ens roben les esperances de millorar. Les farmacèutiques només patrocinen investigacions quan poden aconseguir algun benefici, per això les malalties minoritàries no s’investiguen, però tampoc la SQM, malgrat que afecta a un 5% de la població. La indústria química i farmacèutica sap que ens posem malalts perquè estem intoxicats i la clau no és cap medicament que els faci lucrar-se, la clau és canviar el model de societat disminuint la gran quantitat de productes químics als que estem diàriament exposats. Evidentment això no es pot saber i intenten negar que la SQM existeix, perquè estan en joc els seus interessos econòmics.

La indústria química avalada pel govern, no té dret a sotmetre a la població a l’exposició involuntària a substàncies químiques, d’efectes sovint desconeguts. Quan desenvolupem SQM no tenim més remei que treure colònies, suavitzants, plàstics, etc, per a tornar a estar nus. Tornem a néixer, però és una nova vida no escollida. Pels estudis que s’han fet, la SQM té components genètic, motiu pel qual no qualsevol la desenvoluparà, però això no et salva d’anar acumulant tòxics fins tenir un càncer o qualsevol altra malaltia d’origen ambiental.

Els qui patim SQM volem que es reconegui la malaltia, volem tenir els mateixos drets que tenen els altres malalts crònics, volem que la societat conegui el risc que estan incorrent, volem que el govern protegeixi als seus ciutadans i eviti que segueixin posant-se malalts gratuïtament.

Volem que ningú més es torni a sentir nu per patir SQM.


Article publicat en castellà, català, anglès, alemany, italià, francès, danès, noruec i japonès




Podeu descarregar-vos la revista Delirio-Desnudo AQUÍ



ARTICLES ESCRITS PER A DELIRIO:
  



ETIQUETAS , ,