Honorary title from Spanish Association of Naturopathy

The diploma awarded me for honorary title from the Spanish Professional Association of Naturopathy.

THE SPANISH PROFESSIONAL ASSOCIATION OF NATUROPATHY HAS GIVEN AN HONORARY TITLE TO EVA CABALLÉ FOR HER WORK, COURAGE, AND DEDICATION TO FACE MULTIPLE CHEMICAL SENSITIVITY

Published in English at THE CANARY REPORT and EMM BLOG 

Published in German at CSN BLOG

Because of my Multiple Chemical Sensitivity, I’ve been forced to live in isolation. My contact with the outside world has become exclusively virtual and time goes by in a different way.

Five years sick, three years since I was diagnosed with Multiple Chemical Sensitivity, two-and-a-half years since my blog No Fun was born, one-and-a-half year as a contributor at the art magazine Delirio, slightly over one year since my book Desaparecida (Missing) was released, and almost one year as a regular contributor at The Canary Report and as an sporadic contributor at the blog of the German MCS Association CSN - Chemical Sensitivity Network.

At present, No Fun has more than 400 subscribers, it has at least 600 visits a day (these days thanks to the MCS Report on TV the visits have been triplicate). My book Desaparecida (Missing) is sold in eleven countries and you can find it in 21 Spanish Public and University libraries.

But paradoxically, all this seems unreal to me; a little more than numbers or statistics. Only once in a while something happens that makes me realize that what I do has a real impact on the outside world and also reaches people beyond the circle of MCS.

A few months ago Marcos Vélez, the president of APENB (the Spanish Professional Association of Naturopathy) contacted me, and his words surprised and touched me deeply. They had been following my work for a long time, had also read my book, and wanted to give me their support because as Natural Health professionals they also defend justice in health care with less pharmaceuticals interests and a higher value for people who have lost their health.

He informed me that the Board of APENB had unanimously agreed on several points, including the following:

• They give me an Honorary Title for “my work, courage, and dedication to face Multiple Chemical Sensitivity.” The award of the diploma (in the picture) was a public event last December, but as you can imagine I wasn’t able to go to the presentation

• They link the blog No Fun in the section called “FRIENDS” on their website.

• They include Desaparecida in the section of “RECOMMENDED BOOKS” on their website.

Obviously all this recognition is an honor to me and I appreciate very much the support of the Natural Health professionals, especially because we all are in the same struggle. To make MCS visible is very positive for two reasons: 1) to win MCS awareness and to spread the message that is implicit in MCS and 2) to change the direction of our world because it’s already too late, so it is necessary to say clearly and as loud as we can that our modern lifestyle is an act of suicide that we are already paying and that we will pay for generations to come.

Thanks APENB, and thanks to Marcos for helping us spread this message.

PUBLISHED AT:

• EMM BLOG: blog en inglés de la asociación alemana CSN. Edición en inglés traducida por Eva Caballé. 
• THE CANARY REPORT: edición en inglés por Eva Caballé.

• CSN BLOG: blog en alemán de la asociación alemana CSN. Edición en alemán traducida por Silvia K. Müller.

La Asociación Profesional Española de Naturopatía y Bioterapia otorga a Eva Caballé un Título Honorífico por su labor divulgativa, valentía y entrega al enfrentarse a la Sensibilidad Química Múltiple

El aislamiento en el que me ha obligado a vivir la Sensibilidad Química Múltiple, ha provocado que mi contacto con el mundo exterior pase a ser virtual y que perciba el tiempo y los acontecimientos de forma diferente.


5 años enferma, 3 con diagnóstico, 2 y medio desde que nació No Fun, 1 año y medio colaborando con la revista cultural Delirio, algo más de 1 año desde el lanzamiento de Desaparecida y casi 1 año como colaboradora habitual de la web americana dedicada a SQM y salud medioambiental The Canary Report y colaborando esporádicamente en el blog de la asociación de SQM alemana CSN - Chemical Sensitivity Network. Desaparecida ya se vende en 12 países y además está en 22 bibliotecas españolas, entre públicas y universitarias. Pero paradoxalmente, todo esto me parece irreal, poco más que cifras o estadísticas. Tan solo de vez en cuando sucede algo que me hace dar cuenta de que lo que hago tiene un impacto en el mundo real y que además llega más allá del círculo de afectados de SQM.


Hace unos meses contactó conmigo Marcos Vélez, el presidente de A.P.E.N.B., la Asociación Profesional Española de Naturopatia y Bioterapia, y sus palabras me sorprendieron y emocionaron profundamente. Seguían hacía tiempo mi trabajo desde el blog y también habían leído mi libro y querían darme todo el apoyo desde la Asociación a mi labor de lucha ya que como profesionales de Medicina Natural también defienden una sanidad más justa, con menos intereses farmacéuticos y un mayor valor de las personas que han perdido la salud.


Para ello me comunicó que desde el Consejo de A.P.E.N.B. habían acordado unánimemente varios puntos, incluyendo otorgarme un Título Honorifico “por mi labor divulgativa, valentía y entrega al enfrentarme a la Sensibilidad Química Múltiple". El diploma, que podéis ver en la imagen que abre la entrada, se me entregó en un acto público el pasado mes de diciembre, aunque como ya podéis imaginar no lo pude recoger yo personalmente.


Evidentemente es un honor para mí todo este reconocimiento y valoro mucho el apoyo de los profesionales de la Medicina Natural, ya que sin duda nuestra lucha va en la misma dirección y dar visibilidad a la Sensibilidad Química Múltiple es muy positivo, tanto para el reconocimiento de la propia enfermedad como para la divulgación del mensaje que lleva implícito: Debemos cambiar el rumbo porque ya es demasiado tarde, por lo que es necesario decir claramente y lo más alto posible que el estilo de vida que vivimos es un acto suicida que ya estamos pagando y que pagarán caro muchas generaciones venideras.

Gracias A.P.E.N.B., gracias Marcos por ayudarnos a difundir este mensaje.

UNS MALALTS INCÒMODES: Reportatge sobre Sensibilitat Química Múltiple del programa 30 Minuts de TV3 (16/1/11)

Si hi ha un programa de reportatges d’investigació de reconegut prestigi i mereixedor dels premis que ha rebut tant a Catalunya i a Espanya com a d’altres països, aquest és sens dubte el 30 Minuts de TV3. Un programa històric a la televisió catalana i amb el que molts hem crescut passant el vespres dels diumenges mirant i admirant la gran qualitat dels seus reportatges. Molts adolescents, d’això n’estic segura, han sentit la fal·lera periodística mirant el 30 Minuts.


I el reportatge d’ahir va ser una clara mostra del millor 30 Minuts. Periodisme de veritat, compromès, sense por a ensenyar les coses tal i com són, donant-nos veu als qui patim una malaltia tan cruel com és la Sensibilitat Química Múltiple amb la situació surrealista que l’envolta. Sense edulcorar res, per molt incòmode que sigui la realitat, deixant que l’espectador sigui qui tregui les seves pròpies conclusions després d’escoltar a metges, científics, advocats i de veure el testimoni dels malalts per adonar-se que això ens afecta a tots. La SQM és la prova més clara del que els productes químics quotidians poden provocar al nostre cos. Però davant d’aquesta dura realitat l’espectador no s’ha d’espantar ni d'acovardir, sinó que ha d'actuar. Com a consumidors tenim molt més poder del que pensem i la SQM posa de manifest que no podem seguir comprant pressuposant que el que ens venen és innocu sinó que hem de buscar alternatives més sanes, perquè la salut no té preu.


La nostra situació és desesperada i cal que s’actuï ràpidament i que es prenguin mesures perquè cada cop hi ha més afectats i més joves de SQM i d'altres malalties ambientals i això ha de canviar abans no sigui massa tard. La situació d’abandonament en la que ens trobem frega el surrealisme i converteix la suposada Societat del Benestar en una simple paròdia. Els malalts existim, però la malaltia no es vol reconèixer. La majoria perdem la feina, alguns quedem totalment aïllats del món exterior, sense metges que coneguin la SQM, ni hospitals preparats per a atendre’ns ni accés a cap mena de tractament mèdic com sí hi ha a d’altres països. En molts casos sense la pensió per incapacitat al no poder treballar, i els qui la tenim amb revisions constants patint per si ens la retiren, i sense cap mena d’ajut econòmic per adaptar-nos a la nostra minusvàlua, tenint en compte que la SQM et provoca un desembossament molt important de diners en filtres d’aigua, purificadors d’aire, màscares de carbó actiu, menjar ecològic, etc. I tot això s’oculta, s’intenta que no se sàpiga, que no arribi més enllà del cercle dels malalts. Per què? Molt senzill, per intentar ocultar el problema real que suposen per a la nostra salut les substàncies químiques que circulen amb total impunitat. Que la roda del consum segueixi girant mentre la societat cada dia està més malalta gràcies als productes químics quotidians que ens intoxiquen i provoquen malalties tan greus com la SQM.


Per la part que em pertoca, em va fer gràcia el sobrenom d’agitadora virtual, més tenint en compte que fa més d’un any que ni em puc aixecar del llit. Evidentment jo ja estic malalta i la meva vida ja està trencada, però mentre em quedin forces si puc evitar que algú més acabi com jo, intentaré que no es mantingui oculta ni la SQM i ni el que l’envolta. Per això, malgrat la nostra complicada situació, no vam dubtar en participar en aquest reportatge.


Tant el David com jo volem fer públic el nostre agraïment i  alhora felicitar a tot l’equip del 30 Minuts per aquest l’excel·lent “Uns malalts incòmodes”. I també li volem desitjar molta sort al Carles Guàrdia, sotsdirector del 30 Minuts i autor de més de 100 reportatges, en la nova etapa que comença, ja que just amb aquest reportatge sobre la Sensibilitat Química Múltiple es jubila. Gràcies a tots vosaltres per donar-nos veu i per contribuir a la nostra lluita, que és la de tots. Ahir vàreu aconseguir que no em sentís tan desapareguda.

Uns malalts incòmodes

30 Minuts - 16/01/2011 

A Catalunya són uns quants centenars, però podrien ser milers, encara que no hi ha xifres clares perquè oficialment no existeixen. Els afectats de sensibilitat química múltiple pateixen una doble càrrega. D'una banda, els efectes físics d'una malaltia estranya que pot arribar a tenir uns efectes molt incapacitants. De l'altra, una incomprensió social, mèdica i administrativa que els pot portar a un calvari judicial i assistencial.

El reportatge del "30 minuts" s'endinsa en aquesta realitat a través de les vivències quotidianes d'aquests pacients i de l'entorn que els dóna suport. Durant setmanes, un equip del programa ha fet un seguiment d'aquest món semiocult i ha pogut conèixer en quin grau afecta cada una de les persones. Des de la Tere, que fa una vida gairebé normal perquè viu en un medi rural, poc exposada a productes químics, fins a l'Eva, que fa dos anys que viu totalment aïllada del món, tancada a casa seva amb només l'ajut del seu company. Des de la Loli, que lluita infructuosament des de fa 4 anys als tribunals perquè es reconegui que la seva malaltia la va agafar a la feina, fins a l'Ana, que és metge i va ser intoxicada al seu lloc de treball juntament amb una vintena més de persones, i que amb dificultats i optimisme tira endavant una família nombrosa.

La sensibilitat química múltiple és una síndrome misteriosa malgrat que es coneix des de fa dècades. Els efectes que provoca afecten diversos òrgans del cos i es caracteritza bàsicament perquè tots els símptomes es desencadenen davant la presència d'olors i el contacte amb productes químics. El perfums, sabons, desodorants, fums, desinfectants, insecticides, ambientadors i qualsevol olor més o menys intensa, ni que sigui natural, pot desencadenar en els malalts una crisi amb dolors de tota mena, falta d'aire, incontinència urinària i fecal, confusió mental i pèrdua de funcions cognitives. Per tot plegat, els malalts tendeixen a aïllar-se de la societat, a caure en crisis psicològiques i viure ruptures familiars.

El reportatge també aborda la part científica de la malaltia amb seqüències a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona i a l'Istituto Dermopático dell'Immacolata de Roma, on s'acaba de fer un treball que sembla que canvia la perspectiva amb què fins ara es mirava aquesta síndrome.

La ciència encara en sap molt poc, però el pitjor és que la majoria de metges no saben que la malaltia existeix o bé neguen que sigui real. Aquests últims atribueixen els símptomes a problemes psicosomàtics o directament psiquiàtrics. El fet que l'Organització Mundial de la Salut no l'hagi inclòs en el seu catàleg de malalties dificulta aquest reconeixement oficial per part de la classe mèdica i l'administració, encara que hi ha molts països que sí que la tenen reconeguda. Aquest debat sobre l'origen del mal fa anys que dura, i crispa la situació dels malalts.


Un reportatge de: Carles Guàrdia i Mireia Pigrau

Producció: Jessica Montaner

Imatge: Ferran Prat

Muntatge: Carles Señalada

Postproducció so: Jaume Arimon

Muntatge musical: Adolfo Pérez

Enllaç al reportatge “Uns malalts incòmodes” a la web del 30 Minuts.

Cosas que querría decirte un niño alérgico a alimentos / 10 things children with food allergies want you to know

COSAS QUE QUERRÍA DECIRTE UN NIÑO ALÉRGICO A ALIMENTOS

Texto original de Gina Clowes y traducción y presentación de Immunitas Vera, Asociación de alérgicos a alimentos y látex de Catalunya.

A pesar que hace muchos años que deje de ser una niña, no he dejado de ser alérgica a los alimentos y no puedo sentirme más identificada con este video. Me gustaría decirles a los niños con alergias a alimentos que los entiendo muy bien y que sobre todo no dejen que sus alergias les limiten ni que la opinión de los demás les afecte. ¡Que nunca dejen de soñar ni de luchar por ser felices!.

10 THINGS CHILDREN WITH FOOD ALLERGIES WANT YOU TO KNOW

Text by Gina Clowes and video with authorization by Immunitas Vera, Association of food allergies and latex allergy of Catalonia.

Despite I stopped being a girl long ago, my food allergies haven’t disappeared and I couldn't identify more with this video. I would like to say to the children with food allergies that I totally understand them. I encourage them to not let that their allergies limit their life and don’t let that others’ opinions affect them. Please never stop dreaming or fighting to be happy!

COSES QUE VOLDRIA DIR-TE UN INFANT AL·LÈRGIC A ALIMENTS

Text original de Gina Clowes i traducció i presentació d'Immunitas Vera, Associació d'al·lèrgics a aliments i làtex de Catalunya.

Malgrat que ja fa molts anys que vaig deixar de ser una nena, no he deixat de ser al·lèrgica a varis aliments i no  puc sentir-me més identificada amb aquest vídeo. M’agradaria dir als nens que tenen al·lèrgies a aliments que els entenc molt bé i que sobre tot no deixin que les seves al·lèrgies els limitin ni que l’opinió dels altres els afecti. Que mai deixin de somiar ni de lluitar per ser feliços!.

Fuente: La vida en un prick