Manifest dels Vulnerables




MANIFEST DELS VULNERABLES

Un altre any. Un any més. Res no ha canviat. Avui, 12 de maig, m’he despertat tancat al mateix lloc i m’he adonat que:

La societat segueix enverinant-me amb els seus tòxics, cruel, injusta i acomodada en la seva cobdícia, mentre em rebutja perquè ni produeixo ni consumeixo com els cossos sans, mentre riuen i s'enriqueixen les indústries que ens enverinen.

Visc en una malaltia de la qual se'm culpabilitza, abandonat, com si la meva malaltia fos un caprici meu, com si no volgués esforçar-me, com si fos quelcom inventat per viure sense fer ni brot.

El meu cos, el meu llit, les meves parets s’han convertit en una presó amb tan sols la meva finestra i els meus pensaments com a companyia, sense llibertat condicional.

Se’m condemna a viure a l’ombra, perquè formo part de la cara amarga de la vida que ens volen amagar, dels relats que quedaran fora dels llibres d’història.

Després d’anys treballant i cotitzant, no tinc cap dret i estic fora de l’estat del benestar. Amb el meu malestar extrem, em consideren inútil malgrat només ser invàlid.

El meu exili l’imposen les administracions, politics i metges que em van prometre estar al meu costat per ajudar-me. M’han traït quan més els necessitava. Ara fan com si no existís, com si fos una nosa, em ridiculitzen i oculten a tota la societat que cada dia hi ha més ciutadans como jo.

Encara que quasi no em puc moure, he decidit, un cop més, ser tenaç i valent. Visible malgrat el meu tancament forçós. Dèbil, vulnerable, però mai covard.

He decidit que seguiré vivint, seguiré combatent malgrat la meva vulnerabilitat, i que no em silenciaran encara que em vulguin fer callar.

Un any més, això és el que he decidit. Un any més, perquè res no ha canviat.

Espero que tu facis el mateix, tu que també ets vulnerable encara que ho ignoris.

Seguirem lluitant sense rendir-nos, sacsejant consciències i qüestionant la forma de viure actual, aquest progrés que ens està matant lentament, fins que els vulnerables no estiguem indefensos, fins que hi hagi justícia, suport, respecte i tendresa per a tothom.


No Fun i Liga SFC, 12 de maig del 2011
Dia Internacional dels Síndromes de Sensibilitat Central 
(Síndrome de la Fatiga Crònica/Encefalitis Miàlgica, Sensibilitat Química Múltiple i Fibromiàlgia)




NOTA: